La democràcia, o és participativa o no és democràcia. En un context marcat per la mundialització econòmica i en què cada vegada hi ha més distanciament dels centres de decisió estratègica respecte dels ciutadans, es fa del tot necessari articular mecanismes de participació i d’aprofundiment democràtic que permeten a les persones decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la labor de governs i administracions de forma real. Cal crear espais de participació popular directa per garantir que la política municipal és fa des del poble i per al poble, i no acabe reforçant el desinterés per la política. Estos espais han de servir per a retornar la política a la gent. Entenem per política l’activitat encaminada a buscar solucions als problemes que com a col·lectiu ens afecten. La ciutadania ha de tindre confiança en si mateixa, atés que no solament tenen el dret de demanar, sinó que tenen el dret i la capacitat de decidir i d’elaborar solucions.

  • Volem implantar el Debat sobre l’Estat del Municipi. Un ple anual monogràfic sobre l’estat de Museros amb participació oberta de les associacions i particulars que ho desitgen.
  • Pressupostos participatius. Obrirem els pressupostos a la gent i entre tots, govern municipal, oposició, associacions ciutadanes, etc., decidirem quin model assumible podem començar a aplicar.
  • Museros e-ban (ban electrònic). Crearem un servei de subscripcions perquè la gent puga rebre informació de l’Ajuntament via correu electrònic i als telèfons mòbils.
  • Espais de debat i consulta. Establirem espais de debat i fórmules de consulta amb la ciutadania per a prendre decisions sobre aquells temes importants que ens afecten a totes i a tots.
  • Gravació del plens i difusió per Internet. L’Ajuntament gravarà i penjarà en la seua web els plens municipals.
  • Valorarem crear un taller d’audiovisuals amb la possibilitat de crear una TV o radio per Internet. Amb el temps, podria fer possible la transmissió per Internet dels plens. Almenys una part del poble podria tindre la possibilitat de poder-los seguir des de casa.
  • Millorarem la pàgina web local. Sobretot en l’aspecte de potenciar poder fer tràmits i gestions amb l’Ajuntament per Internet.
  • Iniciatives de consultes ciutadanes. Amb un 10 % del cens de la població es podrà elevar a consulta un tema de transcendència social per part de la ciutadania.
  • Potenciar l’OMAC (Oficina Municipal d’Atenció al Ciutadà) per a arreplegar aportacions, queixes, suggeriments de la ciutadania amb contestació garantida en un màxim de 48 h laborals.
  • Habilitarem espais d’expressió pública plural (murals, taulers). La seua utilització com a espai d’informació serà complementària amb altres espais de debats i participació.
  • Publicació periòdica d’actualitat municipal. Editarem un butlletí amb participació oberta als diversos col·lectius i associacions de Museros i amb presència de tots els partits de l’Ajuntament en el consell editorial.

Llibret de benvinguda. Farem un llibret de benvinguda per als nous muserencs amb els costums, festes, tradicions i equipaments de Museros que s’entregarà en empadronar-se.

UN POBLE DE DIMENSIONS HUMANES I HABITABLE

  • Elevarem a definitiu i aprovarem el Pla General d’Ordenació Urbana que s’ha dilatat excessivament. El PGOU ha de ser l’element bàsic per al creixement ordenat i sostenible de Museros en el futur tenint sempre com a objectiu el respecte a l’entorn.
  • Redactarem un Pla d’Accessibilitat Integral i Mobilitat per a facilitar la mobilitat a les persones, sobretot a la gent major i els discapacitats.

Hi ha inèrcies que, per comoditat, costum, etc., són difícils de trencar, però per complicat que siga cal afrontar-les perquè a la llarga tots eixirem guanyant i estarem més orgullosos del nostre poble. La gent ha d’assumir que no cal aparcar a la porta de casa, que no passa res si ho fem 200 m més allà i caminem una miqueta. És indispensable encarar un Pla Integral per a facilitar la mobilitat a les persones, sobretot a la gent major i els discapacitats. Primer de tot encarregarem un estudi tècnic de la mobilitat al poble. Sobre l’informe, elaborarem un pla que siga de consens i que tinga una participació ciutadana real. Seguint estes directrius, afrontarem qüestions com la racionalització de les direccions del trànsit rodat; l’adaptació del poble per als vianants i disminuïts físics; el tancament parcial del centre urbà al trànsit rodat; la creació de zones d’aparcament dissuasòries, entre altres actuacions. Cal alliberar de cotxes els nostres carrers i guanyar-los per a les persones, proposem un Museros més basat en les relacions humanes, més habitable, segur per als vianants i menys centrat en l’ús de l’automòbil.

  • Remodelació de l’av. de la Creu. L’afrontarem perquè és necessària i per a solucionar el greu problema de trànsit i estacionament que pateix esta via d’entrada al poble.
  • Pla de reestructuració de l’aparcament al carrer Major i la plaça del Poeta Llorente.
  • Accessibilitat correcta de les voreres. Refarem progressivament les que no siguen correctes i vigilarem l’estat de les actuals.
  • Un gran parc municipal. Treballarem perquè tan prompte com siga possible Museros puga tindre’n un com els que ja hi ha en altres pobles de la comarca. El PGOU en preveu un i ens esforçarem per activar els mecanismes per a fer-lo realitat.
  • Seguretat viària
  • Pas segur a la CV-32. Lluitarem perquè la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient afronte amb caràcter d’urgència un pas segur per a comunicar a peu i en bicicleta els municipis de Museros i Massamagrell, sense  travessar la CV-32 i que mentre no es construeix este pas segur s’adeqüen les mesures oportunes perquè l’actual pas de vianants siga tan segur com siga possible: il·luminació, senyalització, semàfors…
  • Passos segurs a la carretera de Barcelona. Millora del pas de vianants a l’altura dels vivers La Marta cap a Simply.
  • Instal·lació d’espills en alguns encreuaments amb poca visibilitat, com el del carrer de la Sarsola amb Blasco Ibáñez.
  • Residus urbans

Cal que hi haja treballadors de l’Ajuntament que netegen els carrers, però lamentablement, si la ciutadania no assumeix que el carrer i l’espai públic també és sa casa no avançarem. Caldrà conscienciar la gent, treballarem per a transmetre a la gent la importància d’usar els diferents contenidors de reciclatge i seguir la regla de les 3R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar; però també, si cal, s’haurà de sancionar l’incivisme.

  • Estudi per a instal·lar el quart contenidor (residus orgànics).
  • Millora de la neteja i manteniment dels contenidors i ubicació racional.
  • Cal delimitar i fer respectar les hores en què es pot tirar el fem. 
  • Contenidors de fem soterrats. A les zones de nova urbanització proposem el soterrament dels contenidors i estendre-ho a aquells punts del poble on siga factible.
  • Conscienciació de l’arreplega d’excrements dels gossos i règim sancionador efectiu davant l’incompliment.
  • Creació del Servei -100. Amb este servei, ens comprometem a solucionar en menys de 100 h (4 dies) els xicotets problemes a la via pública que depenguen de l’Ajuntament.
  • Rehabilitació de cases del nucli antic del poble. Aplicarem reduccions en la quota de la llicència d’obres en esta classe d’actuacions.
  • Bonificarem les taxes dels veïns afectats per obres públiques al carrer, quan comporten molèsties o impedisquen la normal entrada i eixida de persones i vehicles a les cases afectades. La bonificació serà proporcional al temps que s’allarguen les obres.
  • Aparcaments per a bicis. Ampliarem els aparcaments per a bicicletes en diversos punts del poble i fomentarem que s’usen.
  • Carril bici. Farem un estudi de carrils bici a implementar pel terme i el nucli urbà per a posar-ne en marxa algun tram durant la legislatura.
  • Camins rurals públics. Aclarirem legalment quins camins del terme són públics i quins no i obrirem i restaurarem els que sí que ho són. Els senyalitzarem amb la nomenclatura tradicional i elaborarem un mapa de camins i sendes del poble.

MUSEROS SOSTENIBLE

La sostenibilitat és un eix transversal en Compromís i ha d’impregnar tota l’actuació política de l’Ajuntament de Museros, tant en l’aspecte social (participació, cohesió, solidaritat…), econòmic (planificació, reciclatge…) i també ecològic (eficiència energètica, conservació del paisatge…).

Museros està adherit a la Carta d’Alborg i a la Xàrcia de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat. Bàsicament això el compromet, si més no moralment, a implantar l’Agenda 21 Local aprovada per l’ONU dins dels acords aprovats a la Cimera de Rio. Estos documents àmpliament consensuats parlen per primera vegada de desenvolupament sostenible i de Municipis Sostenibles. Podem definir sostenibilitat segons l’enunciat que ens parla de un tipus de desenvolupament capaç de satisfer les necessitats actuals (socials, econòmiques i mediambientals) sense comprometre els recursos i les possibilitats de fer el mateix a les futures generacions. L’aplicació pràctica d’estos principis ha tingut una progressió molt lenta i sovint s’ha desvirtuat fins el punt de ser un brindis al sol de projectes cars i ineficaços quan no de declaracions d’intencions buides de tota espenta pràctica. Ara bé, agafat com a fil conductor de les nostres accions i propostes, és un concepte suficientment vigent i flexible per a donar coherència i estructura a tot el nostre programa electoral.

En eixe sentit, estudiarem subscriure’ns al Pacte d’Alcaldes promogut per la UE, que és una iniciativa que naix com a instrument clau per a implicar els governs locals en la lluita contra el canvi climàtic, un dels reptes mediambientals més importants actualment. És un compromís voluntari pel qual els municipis assumeixen l’objectiu de reduir les seues emissions més d’un 20% l’any 2020. Té moltes ajudes per a fer-lo realitat, però a diferència de l’Agenda 21, este pacte obliga a complir i sanciona l’incompliment.

Evidentment, incidirem més en uns aspectes que en altres per la senzilla raó que des de l’àmbit local i amb l’horitzó d’una legislatura no es pot arribar a tot, però sí que ens donarà un marc d’actuació de llarg recorregut, beneït per totes les institucions (fins i tot internacionals), modern i coherent. L’objectiu és arribar a altes cotes de qualitat de vida, basant-nos en la política amable, de cooperació i de futur.

  • Implantació de sistemes d’energia renovable i substitució dels sistemes d’il·luminació per altres de baix consum i alta eficiència energètica als edificis públics.
  • Tecnologia LED a l’enllumenat públic de Museros. Estudiarem la conveniència d’implantar esta tecnologia. L’actuació s’emmarcaria en un Pla Municipal d’Estalvi Energètic, amb la finalitat de reduir el consum elèctric fins un 45 %. Si la inversió que caldria fer es veu compensada a mitjà termini per l’estalvi energètic, l’Ajuntament promourà la modernització dels fanals de la població.
  • Sistemes d’energies renovables d’ús domèstic. Fomentarem que se n’instal·len als edificis de nova construcció  o en les reformes d’habitatges amb bonificacions fiscals de fins el 95 % i assessorament per a optar a ajudes públiques.
  • Campanyes de conscienciació ciutadana sobre pautes de consum responsable, estalvi i eficiència. Fins i tot, puntualment, ajudes per a famílies (sobretot a aquelles amb menys recursos), per tal de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder posar-les en marxa.
  • Assessorament i conscienciació de la importància de la reducció de les emissions per part d’indústries i comerços. Aquest aspecte s’hauria de complementar amb la implementació de millores en il·luminació i consum energètic. L’objectiu és contrarestar l’elevat percentatge d’emissions que suposen els sectors comercial i industrial que, en termes globals, generen la meitat de gasos d’efecte hivernacle.
  • Promoció de l’autosuficiència energètica a les indústries, amb el desenvolupament de sistemes de subministrament, principalment solar, però també d’altres sistemes com ara la biomassa, la cogeneració, etc. Aquesta és una de les fórmules per reduir la dependència de combustibles fòssils. Cal la col·laboració i coordinació amb altres administracions.

AIGUA

  • Contracte sobre la concessió de l’abastiment de l’aigua potable raonable.
  • No farem contractes a llarg termini (25 anys) que hipotequen el marge de maniobra de l’Ajuntament per a decidir sobre altres alternatives possibles (no descartem explorar la viabilitat de gestionar directament el servei en un futur).
  • Els diners del cànon concessionari, per a fer front a problemes derivats del manteniment de la xarxa i no per a gastar-se’ls en altres coses (volem evitar o reduir les pujades tarifàries derivades del cost de reparar o afrontar obres en la xarxa, manera habitual de funcionar i pervertir uns ingressos atípics que entren a l’Ajuntament de tard en tard).
  • Establiment de tarifes per blocs de consum primant el consum responsable i estalviador i penalitzant el consum excessiu.
  • Establiment del bo social a determinats col·lectius i famílies que complisquen requisits econòmics.
  • Descalcificadora municipal d’aigua potable. Estudiarem la possibilitat d’instal·lar-ne una per a millorar l’aigua que arriba a tots els domicilis.