Programa 2015-2019

En èpoques de crisi, la societat no pot abandonar ningú. Si som societat, hem de comportar-nos com a tal. La solidaritat, el benestar social, la cultura, l’atenció a les persones majors,  les necessitats i anhels dels joves, les festes, són coses que entre tots s’han de traure avant. Hi ha famílies senceres que estan patint de valent la crueltat d’esta crisi estafa i, a Museros, hem de ser exemple de mesures que combaten imaginativament i canvien la situació.

BENESTAR SOCIAL

  • Servei d’Atenció Domiciliària. Treballarem perquè millore la prestació d’este servei i que les persones estiguen adequadament ateses.
  • Habitatge. Estudiarem mesures per a fomentar l’ocupació de les vivendes buides de Museros, fomentant la seua eixida al mercat de venda o lloguer. En concret:
  • Elaborarem un cens de vivendes desocupades.
  • Gravarem fiscalment les vivendes desocupades de llarga duració.
  • Establirem bonificacions en l’IBI a determinats col·lectius (vegeu l’apartat «FISCALITAT»).
  • Pla d’ajudes municipals a la gent en risc d’exclusió social. Cal treballar amb la gent major i altres col·lectius amb risc d’exclusió social per a poder assegurar-los una renda mínima que els assegure disposar dels recursos per a viure amb dignitat.
  • Impulsar polítiques de suport a les famílies, respectant i considerant tots els models familiars.
  • Cal combatre el fenomen de la pobresa energètica, gent amb pocs recursos que no pot disposar de calefacció ni aire condicionat.
  • Suport a la integració social de persones econòmicament deprimides, de minories ètniques, immigrants i marginats.

GENT MAJOR

  • Dissenyar polítiques de suport a l’autonomia personal, de la gent gran que viu sola i crear serveis d’atenció integral entre tots els agents implicats que donen resposta a les necessitats de les persones grans sense plena autonomia i també a les persones que les cuiden.
  • Reivindicarem geriatres als centres de salut. Hi ha pediatres per als nostres fills  però, en canvi, no hi ha geriatres per a la gent gran, quan són multitud (gairebé un 14% de la població de Museros té més de 65 anys). L’atenció bàsica l’haurien de prestar metges especialitzats. Les persones grans, com les joves, han de tindre l’oportunitat de rehabilitar-se i recuperar-se de les seues disfuncions i poder tornar a fer una vida normal.
  • Fomentarem l’activitat i les relacions socials entre la gent major. Una persona major ha d’eixir de casa i trobar-se amb altres persones. Hi ha programes d’assistència domiciliària que ajuden en casos concrets (el Dinar a Casa o la teleassistència), però eixos programes reforcen l’aïllament i s’obliden de la dimensió social de les nostres vides.
  • La gent major, protagonista activa. Conjuntament amb ells decidirem en què invertim el recursos que l’Ajuntament destina a este col·lectiu.

CULTURA

  • Elaborarem un catàleg d’espais culturals o usats per entitats culturals i estudiarem la possibilitat d’habilitar nous espais que faciliten la seua labor, amb el retorn i la rendibilitat social com a eixos principals.
  • Estudi de trasllat del magatzem municipal del Casino i habilitació de l’espai alliberat per a ús de la Societat Unió Musical de Museros (SUMM).
  • Condicionament del saló d’actes de la Casa de la Cultura adequant-lo a les necessitats a l’hora de fer concerts, assajos, etc.
  • Establirem un programa-conveni amb la SUMM i la resta d’entitats culturals en què tinguen clares les subvencions municipals que rebran. Treballarem conjuntament amb estes entitats perquè oferisquen activitats al conjunt del poble.
  • Casa de la Música. L’Ajuntament no pot afrontar esta infraestructura, però no renuncia a seguir reivindicant a la Generalitat este equipament cultural.
  • Biblioteca municipal. Afrontarem la conversió de l’Agència de Lectura Municipal en Biblioteca (tal com obliga la llei) en un espai físic adequat, sense barreres arquitectòniques, i amb els recursos humans i materials necessaris.
  • Ampliació dels horaris de la Biblioteca, Cal facilitar l’estudi als universitaris en períodes d’examen.
  • Casa de la Cultura. Mantindrem i ampliarem l’oferta d’activitats i cursos de la Casa de la Cultura i incidirem en la programació d’espectacles de qualitat.
  • Cultura en valencià. Ens adherirem al programa Cinema en Valencià i establirem convenis amb Escola Valenciana per a fer activitats culturals i cíviques. 
  • Aplicació efectiva del Reglament Municipal de Promoció i Ús del Valencià. Cal potenciar la nostra llengua i l’Administració ha de ser motor i exemple del seu ús.
  • Cinema a la fresca. Es podria habilitar la plaça del Castell per a fer cicles de cinema a la fresca a l’estiu.
  • Vetlades culturals. Museros s’afegirà als molt pobles que organitzen els Sopars Estellés, un acte a mitjan camí entre el sopar popular i el recital poètic i que són un bon marc, cultural i festiu alhora que acostaria els muserencs a l’obra i la personalitat d’aquest importantíssim poeta valencià.
  • Publicació del llibre sobre Museros. Editarem el llibre Museros. Història i patrimoni. Es tracta d‘una obra pràcticament acabada i ja pagada en gran part i que el poble de Museros mereix conéixer.
  • Arxiu municipal. Encararem la digitalització i la reestructuració de l’arxiu municipal.
  • Agermanament St. Georgen. Explotarem les possibilitats que ofereix l’agermanament amb St. Georgen per a fer intercanvis culturals, esportius, lúdics, etc., en col·laboració amb els centres educatius de Museros, els clubs esportius i les entitats culturals. També proposem estudiar la possibilitat d’agermanar-nos també amb algun poble que necessite solidaritat activa.
  • Visites a patrimoni local. Buscarem acords amb els propietaris d’edificis emblemàtics o típics de Museros i el terme (Mas del Doctor, Sant Onofre, Casa Bernals…) per a fer possible que puntualment s’hi pogueren organitzar visites guiades obertes al públic.

EDUCACIÓ

  • Ampliació i unificació del CP Blasco Ibáñez. Pressionarem perquè el projecte d’ampliació del CP Blasco Ibáñez ja conveniat amb la Conselleria s’edifique a la màxima brevetat possible i que tinga en compte les necessitats d’unificar Infantil i Primària.
  • Materials educatius sobre Museros. Fomentarem que una comissió del Consell Escolar Local cree materials de diferents nivells basats en el poble de Museros. Amb ells els escolars aprendrien i alhora coneixerien més i millor el poble.

L’objectiu és aconseguir que d’una manera transversal, quan els xiquets i xiquetes acaben el seu període escolar, tinguen coneixement de l’entorn més immediat on viuen i, per tant, que l’estimen més també. No volem un Museros que siga un poble dormitori, volem ciutadans i ciutadanes que estiguen vinculats a la comunitat i al territori en tots els aspectes, fins i tot emocionalment. Alguns casos pràctics serien que quan els xiquets estudien història a l’ESO, per exemple, no hauria de faltar un paràgraf al final de cada període que mostrara el nostre poble en cada època; quan estudien trigonometria hi hauria d’haver exercicis que calcularen la inclinació de l’ombra del campanar; si estudien topografia haurien de tindre a la seua disposició un bon mapa topogràfic del terme per a fer exercicis…

  • Educador social municipal. En la mesura que siga possible, voldríem instaurar esta figura per als centres escolars primària i secundària. La societat actual és cada dia més complexa i els centres escolars segueixen la mateixa línia. Els problemes diaris als quals ens enfrontem necessiten de persones que els coneguen en profunditat i ens ajuden a previndre i a buscar solucions a partir de la col·laboració i comunicació fluïda amb els altres membres de la comunitat educativa per a garantir la qualitat del sistema educatiu. D’una banda, són competents per a actuar en la prevenció i solució de problemes de conducta de l’alumnat, com l’absentisme escolar, violència o xenofòbia. Però també poden funcionar com a agents d’intervenció en la resolució i mediació de conflictes socials que es desenvolupen tant en l’entorn acadèmic com en el familiar. La seua preparació els capacita per a elaborar i posar en marxa programes educatius extracurriculars que aporten als alumnes una formació integral en valors cívics i morals. L’Educador social és l’intermediari dels alumnes, família, l’Administració Local, regidories d’Educació, Benestar Social i Policia Local i de l’Administració Educativa, els Equips Educatius dels centres, Serveis Psicopedagògics Escolars, Departaments d’Orientació i Inspecció Educativa.
  • Senyalització de camins escolar segurs. Ha de ser un projecte participatiu i transversal, coordinant la implicació de tots els agents socials, tècnics i educatius per a incentivar i promoure que els xiquets i xiquetes del nostre poble siguen autònoms a l’hora d’anar i tornar de l’escola gaudint d’un camí segur i agradable. 
  • Visites guiades pel terme. En col·laboració amb els centres educatius i els propietaris (si és el cas), l’Ajuntament oferirà activitats extraescolars de visites guiades a diversos punts emblemàtics de Museros tant patrimonials com paisatgístic.

Com a exemples, citarem: 1.Visita guiada a l’església (o a l’església i l’ermita) des d’un punt de vista patrimonial. 2. Visita a la Casa Bernals. 3. Recorregut pels masos del terme. 4. Visites a indústries situades a Museros (Anecoop, TUSA, Mitsubishi…). Això sempre aprofundirà l’arrelament i la implicació dels habitants en el seu entorn.

  • Consell Escolar Local. Ja creat, ara cal dinamitzar-lo. Els centres educatius del poble s’han de coordinar en diversos àmbits (festes, activitats extraescolars, materials materials, esports, etc.) només pot ser positiu per a l’educació en l’àmbit municipal.

FESTES

  • Més festes i més populars. Presentarem iniciatives destinades a revitalitzar i millorar les festes i totes les expressions culturals i tradicionals amb una estructura més clara que tinga continuïtat (instauració d’un pregó de festes, taller de dansà i dansà amb torxes, nit de música en valencià, activitats lúdiques per als xiquets, ja siga amb concursos, jocs esportius, gimcanes que òmpliguen els matins i vesprades de les festes…).
  • Inici de festes. Creiem que caldria instaurar un acte d’inici oficial de les festes en què es llegira un pregó (encarregat a un escriptor, personatge cèlebre, o potser per concurs entre els muserencs).

Una manera típica de començar les festes valencianes és la dansà. La seqüència podria ser:

  • De vesprada, taller de dansà per a tots a fi de poder participar a la nit. Simultàniament podria haver-hi animacions infantils (castells unflables, paradetes,  jocs…)
  • A la nit dansà amb torxes i el poble a fosques des de l’ermita fins a l’Ajuntament.
  • En arribar, pregó.
  • Immediatament després, revetla… (o també podria fins i tot entrar ací la nit de música en valencià)
  • Carnestoltes. Potenciarem i ajudarem les iniciatives populars per a la reactivació d’esta antiga festa que es deixà de celebrar després de la Guerra Civil. S’hauria d’estudiar com i de quina forma.
  • Un ball de màscares (disfresses) en un recinte habilitat on calga anar disfressat per a accedir-hi.
  • Una representació de teatre de carrer podria servir d’introducció.
  • Sant Antoni. En col·laboració amb els festers, es podria organitzar una torrada popular amenitzada amb música folk.
  • Consell de Festes. Estaria integrat per l’Ajuntament, les associacions festeres, les falles, les penyes taurines, veïns… Este òrgan dissenyarà i farà el seguiment de les polítiques municipals de les diferents manifestacions festeres.
  • Control i racionalització dels costos de les festes. Cal ser imaginatius i implicar la societat en les festes, que les protagonitze, les faca pròpies i que col·labore en el seu disseny i execució.

JOVENTUT

  • Targeta Jove de Transport. Subvencionarem els abonaments de transport dels nostres estudiants.
  • Ajudes a joves titulats. Concedirem ajudes municipals a la investigació per a joves titulats de Museros, amb prioritat per aquells treballs sobre temes locals.
  • Joves emprenedors. Establirem bonificacions fiscals addicionals a aquells negocis que òbriguen joves menors de 30 anys per a fomentar la iniciativa empresarial i l’autoocupació entre la joventut.
  • Pla Integral de Joventut. El posarem en marxa i estarà dissenyat amb l’ajuda de professionals que arreplegue les demandes dels joves i les joves

ESPORTS

  • Construcció d’un pavelló semicobert. Cal fer una instal·lació que es puga utilitzar com a pavelló per a esports i també amb altres activitats que puguen necessitar una instal·lació d’estes característiques: festes, concerts, activitats per als més menuts, etc.
  • Més poliesportiu. El nostre objectiu serà fer que el poliesportiu cresca amb noves infraestructures i ampliar tota l’àrea esportiva amb els terrenys annexos per a oferir més i millors alternatives a tots els veïns.
  • Pilota valenciana. Promoció decidida del nostre esport. Treballarem per mantindre i millorar les instal·lacions del trinquet i organitzarem partides de galotxa als carrers del poble per promocionar l’esport autòcton. Des de l’àrea d’Esports, buscarem la coordinació amb els centres educatius locals per tal de fer seminaris o activitats extraescolars relacionades amb la pilota valenciana i també amb els pobles del voltant per a intentar crear una escola comarcal de pilota.
  • One wall. Instal·larem pistes d’esta modalitat de pilota en diversos punts del poble.
  • Consell de l’Esport Local. L’integraran l’Ajuntament, els clubs esportius i els professionals que puga haver-hi al municipi. Este òrgan dissenyarà i farà el seguiment de les polítiques municipals de les diferents modalitats esportives.
  • Espais esportius dels centres docents. Establirem criteris d’ús per a l’aprofitament fora de l’horari lectiu dels espais dels col·legis públics per a la pràctica de l’esport.
  • Senyalització de camins. Consolidarem i senyalitzarem diversos camins del terme per on la gent ix  a passejar i fer esport i en crearem de nous.

Un bon circuit seria utilitzar l’antiga carretera del la Gombalda i fer-la continuar per la Senda Llarga (actualment la séquia Major la talla) o per les Piteretes fins arribar al Poliesportiu o al depòsit de l’aigua potable. Un altre tram susceptible de ser habilitat és des de la carretera de la Marta fins al pont de la séquia Major (prop del cementeri). Es podria estudiar aprofitar i simultaniejar l’ús per a fer fúting amb un possible carril. Els recorreguts se senyalitzaran i hi haurà indicacions de distàncies i punts d’interés. Un altre circuit possible de passeig-bici-fúting seria el que començara al depòsit l’aigua potable aprofitant l’ampla vorera actual, salvant el poliesportiu, i estenent i empalmant la vorera amb la que va al cementeri i una vegada allà connectar-la amb el cami de la Huitena fins al pont del roll de la Massa (o pont de Bigues) i cap al carrer de les Barraques per les sendes i camins actuals.

AGRICULTURA

  • Utilització del Mercat Municipal pels llauradors. Buscarem la forma, jurídica si cal, perquè els productes del nostre terme es puguen vendre i intercanviar al nostre Mercat Municipal, els nostres productes, a les nostres taules.

El Mercat Municipal hauria de ser el millor escenari on els nous i vells agricultors, aficionats o professionals, pogueren oferir els seus productes, degudament identificats, al poble. Hem de fomentar que una part de la nostra alimentació torne a provindre del nostre entorn immediat, i a més associem sostenibilitat i ecologia.

  • Horts municipals. Continuarem la iniciativa dels horts municipals i també potenciarem que camps deixats de cuidar per veïns del poble o camps en terrenys de l’Ajuntament es convertisquen en miniparcel·les perquè la gent del poble hi puga cultivar el que vulga,

Tots, jubilats, aficionats o joves podrien optar a treballar un tros de terra. Caldria buscar la complicitat i la col·laboració de llauradors experimentats que  introduïsquen les persones interessades en l’art de l’agricultura (si pot ser ecològica, millor).

  • Guarderia rural. Estudiarem la possibilitat de recuperar la figura dels guardes rurals municipals.