QUE PASSEU UN BON 9 D’OCTUBRE!
Com cada any, en esta data commemorem el naixement del nostre poble, el poble valencià. L’antic regne de València fundat per Jaume I, tenia unes lleis i unes institucions pròpies. Els Furs de València i la Generalitat foren durant més de cinc segles el nostre ordenament jurídic i constituïen el sistema d’autogovern del nostre país. Autogovern que després de quasi 300 anys d’haver estat aniquilat per la força, vàrem poder recuperar democràticament.
El 9 d’Octubre és el nostre dia. Els valencians i les valencianes del segle XXI tenim el deure moral de conservar les nostres arrels. Els valencians podem construir un país digne. Tenim una identitat pròpia, recursos i qualitat humana. Només ens cal confiança.
Si actuem units, si ens respectem mútuament en les distintes maneres de sentir-nos valencians; si construïm àmbits de convivència on tots ens puguem sentir representats, independentment de la nostra sensibilitat política o de la llengua que usem, tindrem futur com a poble. Un poble que volem dirigit per governs regits per l’honestedat, l’eficàcia i la transparència; governs que posen per davant de tot les persones i les seues necessitats; governs que faciliten a la seua gent la felicitat de cada dia i no que s’encaboten en grans fastos pretesament lluïdors que, com s’ha vist, només han deixat deutes, misèria, corrupció i només algunes butxaques ben plenes (les dels de sempre).
Aquell 9 d’octubre de 1238 queda molt lluny; i a pesar d’això els valencians hem sigut capaços de mantindre, després de tants i tants anys, el sentiment de ser un poble amb una personalitat pròpia.
A mantindre esta consciència ha contribuït essencialment la llengua. La llengua que ens portà Jaume I continua sent la principal senya d’identitat que ens aglutina. Una llengua que els últims temps, en lloc d’avançar i consolidar-se entre nosaltres, ha patit greus atacs que han comportat retrocessos en l’administració, els mitjans de comunicació (RTVV) i l’ensenyament. Som nosaltres els que hem de dignificar la llengua: coneixent-la, aprenent-la, utilitzant-la i compartint-la. En definitiva estimar-la i fer que siga una llengua viva, útil i inclusiva. Si els valencians i les valencianes no ho fem, no ho farà ningú. I estarem condemnats a desaparéixer.
Acabem amb uns versos del gran poeta de Burjassot V. A. Estellés:
«Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble»
«Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.»