General


Este és el resum del més important que es va tractar en el ple del dia 25 de juliol. S’hi van debatre els pressupostos del 2013 (sí, del 2013!); una proposta de refinançament del deute; la moció  presentada per BLOC-Compromís i les del PSOE. Finalment,  arrepleguem les principals qüestions formulades en el torn de precs i preguntes.

La primera qüestió que cal comentar és que un pressupost de l’any 2013 presentat i aprovat el 25 de juliol de 2013 és qualsevol cosa excepte un pressupost, la definició del qual és ‘còmput anticipat de les despeses i els ingressos d’una entitat per a un període de temps determinat’. No s’ha complit la llei i el govern s’ha dedicat a dir que el presentarien en el següent ple des de fa mesos. Quan el 2009 s’aprovaren els pressupostos del 2010 en temps i forma vam dir que seria difícil tornar a les pràctiques d’abans d’aprovar pressupostos a any passat. Per desgràcia, és evident que ens equivocàvem.
Entrant en matèria. Vam dir que el pressupost potser era tècnicament impecable però políticament era del tot inacceptable. I també els vam retraure que les diferents partides no estigueren ben desglossades de manera que qualsevol ciutadà poguera saber amb claredat com, quan i per què es gasten els diners que són de tots. Enumerar partides genèriques duen a la confusió i no són gens transparents. 
Anem a pams.  Considerem que els pressupostos són l’instrument clau per a dur avant una determinada política i això és el que no ens agrada i el que hem reiterat infinitat de vegades en les dues darreres legislatures, la política econòmica d’este govern municipal. Pensem que és una política centrada a salvar econòmicament l’Ajuntament, com si fóra una empresa en crisi o un banc i no se centra a ajudar els ciutadans i ciutadanes de Museros que pateixen la pitjor crisi econòmica dels últims trenta anys, una crisi que s’ha agreujat i molt des de l’últim pressupost aprovat l’octubre de 2012 i només cal vore la quantitat cada vegada més gran de gent que necessita pagar els seus impostos i els seus deutes tributaris en diversos terminis.
 
El pressupost presentat és hereu dels plans d’ajust i de sanejament presentats i aprovats per l’equip de govern en 2009 i 2012 respectivament. Ja diguérem que el pla d’ajust condicionava el pressupost fins al 2015, ara fins al 2023, el pla de sanejament ho feia fins al 2022. Com ja diguérem en aquelles ocasions no podem estar més en desacord perquè les conseqüències que comporten: apujada d’impostos a tots els muserencs i muserenques, fer pagar per tot el que fa l’Ajuntament dues vegades, via impostos i via taxes, i, finalment, reduir els serveis que ha prestat l’ajuntament des de fa molts anys (SAD, ajudes a llibres de text, menjador escolar, etc.).
El pes de la crisi recau sobre els muserencs i muserenques sense tindre en compte que la gent passa moments molt i molt difícils. Pagarem les factures i els crèdits, això esperem, però ens ofegarem tots una miqueta més. Tot això sense gestos (la rebaixa de jornals de l’equip de govern) que ajuden a fer vore a la gent que els polítics també són solidaris amb ells i que entenen les seues dificultats.
Les xifres del pressupost són sensiblement inferiors a les dels anys de bonança però molt semblants als 4 últims anys i a l’últim aprovat en 2012: 4.494.654,90 euros de gastos i 4.572.858,20 euros d’ingressos. Miracle, tenim 78.203,32 euros de superàvit. Els números són molt sofrits.
Així i tot encara no liquidem els -295.654,69€. euros de romanent de tresoreria negatiu amb què tancàrem el pressupost de 2012. Incomplim una miqueta la llei però amb el pla d’ajustament podem dir que la complim.
Resumint que encara que presentats en juliol estos pressupostos no deixen de ser un acte de fe: ens creiem que farem el que diu el pla de sanejament i el que diu el pla d’ajust encara que en diverses ocasions ens hem botat el que deien durant els anys en què han estat en vigor.
 BLOC-Compromísja ha fet diverses vegades la seua proposta: 1. Austeritat i contenció del gasto polític. 2. Congelació i reducció del gasto corrent (180.000 € inferior al de 2012, fet que ens agrada, encara que diu que són la meitat del gasto en festes quan això no és cert. Passem de 186.000 a 126.000 euros i això, òbviament, no és la meitat).  3. No apujar els impostos i taxes municipals.  4. Ajudar fiscalment les famílies.  5. Destinar més recursos a inversions productives.
 D’estes propostes no se’n segueix cap:
 1. Mantenim el gasto polític sense fer cap gest solidari amb els treballadors i la ciutadania com hem demanat repetidament. No es baixa el 5% dels salaris dels càrrecs polítics, sobretot els de l’equip de govern, cosa que alliberaria uns 8.400€ per a destinar-los a ajudes socials, a associacions culturals, ajudes escolars…
2. El gasto corrent és cert que baixa des del 2012 però també ho és que el 2012 havia pujat 167.000 euros respecte del de 2010 que era l’últim aprovat abans d’eixa data.
3. Es manté la pujada d’impostos brutal. Per exemple en l’IBI passem de mig milió d’euros en 2004 a 1.150.000 euros el 2008, a 1.990.000 euros en el 2012 i 2.100.000 euros en 2013, pràcticament el doble. Paga el poble i el PP, ja se sap, diu que abaixa els impostos. I esta pujada no sols és d’impostos sinó també de totes les taxes, velles i noves que s’han posat des del 2007.
4. D’ajudes a les famílies, poca cosa. Bé, sí, hi hagué una ajuda a la família Fontestad per a instal·lar el seu negoci. Per raons d’interés general i de creació d’ocupació. Per què no es generalitzen les ajudes si es pensa que convé? No ens agraden les ajudes a la carta, si ets tu sí si és un altre no. Per això vam fer la proposta en la nostra moció de bonificar l’IBI a les famílies més necessitades el 2014 i fer-lo un poc progressiu perquè no siga tan onerós per a la majoria.
De les ajudes que hi havia fa uns anys per als llibres de text, per al menjador escolar perquè l’educació dels fills fóra més assequible no se’n recupera cap.
38.000 € d’ajudes d’emergència, 6.000 € en llibres de text o 1.500 € d’ajudes socials són xifres ridícules davant la despesa que es fa en altres capítols com el dels càrrecs polítics.
5. I els recursos per a inversions semblen de broma, 16.263,59 euros, poc més del que costa anualment un regidor de l’equip de govern. De veritat no es pot fer més esforç? Com s’ha de fer créixer un poble sense inversions?
Hem dit i repetit que el pressupost reflecteix una política econòmica que no ens agrada, que no compartim. Per a nosaltres la prioritat hauria de ser una altra: millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Museros i no ho és. Millorar la situació econòmica de l’Ajuntament no hauria de ser prioritari ara.
Vam votar en contra perquè no volem que els muserencs paguen un dels IBI més alts de la rodalia i taxes per tot. No volem que es reduïsquen els serveis que presta l’ajuntament, no volem que les entitats culturals del poble reben subvencions de misèria que no tenen parangó amb cap poble dels que ens envolta, no volem que la gent pague més i més cada dia i veja reduïts els serveis que hauria de rebre del seu ajuntament, no volem que es continue duent avant una política de contractació sense criteris clars, públics i definits, votarem en contra perquè no volem una política d’austeritat mal entesa que està portant els muserencs, els valencians, els espanyols i bona part dels europeus a reduir dràsticament el seu nivell de vida sense aconseguir res a canvi.
No volem un govern municipal que apuja impostos mentre dificulta l’accés dels ciutadans als serveis socials, educatius i culturals  que haurien de garantir la igualtat d’oportunitats entre tots i totes les ciutadanes i els ciutadans d’este poble.
El model de Rajoy, l’home dels sobresous i els missatgets de mòbil, que posen en pràctica el PP i els Socialistes Independents de Museros no és el nostre. Quadrar els números de l’Ajuntament amb l’esforç ciutadà i oblidar-se que tanquen moltes empreses, que molta gent està parada i que molts veuen reduïts els seus ingressos no és un bon model.
I això sense entrar a considerar que del programa electoral de fa dos anys i poc ja ni se’n recorda ningú. El PP i SIM prometeren tant com pogueren i ara ja ni fan cas.
En BLOC- Compromís pensem que es podria triar un altre model més progressista, més solidari. Redreçar la situació de l’Ajuntament és important però no cal fer-ho de colp, no fent pagar els ciutadans quan estos moltes vegades ja ni poden. Creiem que s’hauria d’haver buscat un consens per a fer un pla de viabilitat financera a llarg termini. Caldria haver decidit entre tots quins serveis són prioritaris; com els financem; quines inversions productives caldria fer per a reactivar l’economia… Com podem fomentar els autònoms, els emprenedors, la gent que té idees per a crear ocupació? Quina política de personal volem seguir? Quins criteris generals volem establir per a accedir al treball, escàs, de l’ajuntament? Per a què podem o no utilitzar els crèdits i els deutes?


I finalment, com sempre dir el que diem. Calia haver fet gestos, calia abaixar el jornal dels regidors, fem confiar la gent més en nosaltres. Amb el 5% que hem demanat i que continuarem fent tota la legislatura es podria fer molt. Ho hem repetit moltes vegades. Fins i tot les inversions d’un poble com Museros són semblants al salari d’un sol regidor en el 2013. Això no beneficia ningú, bé, a algú o a alguns sí, però a l’interés general, no.

Estem convençuts que és un pressupost continuista, conservador, poc imaginatiu, poc adaptat als temps actuals i a la realitat social. Un pressupost, com el nostre equip de govern, passat de moda. Ens agradaria acabar el comentari sobre els pressupostos amb un desig: que el 2014 canviaren de rumb i feren un pressupost pensant en el poble, en la gent del poble, en els ciutadans i ciutadanes i no en l’empresa que alguns creuen que és l’Ajuntament. L’Ajuntament  no ha de ser com una empresa, ha de ser com una casa, com una  família ben avinguda on tots pensen en tots i quan un no pot els altres l’ajuden. No hauria de ser tan difícil fer les coses així, ni tampoc presentar-los en temps i forma…
Els pressuspostos es van aprovar amb els vots favorables de PP i SIM i el vot contrari de BLOC-Compromís i PSOE.
El següent punt que es tractà va ser el refinançament del deute que té pendent l’Ajuntament.
Vam manifestar que esta mesura que es presentà a l’aprovació del ple és la típica de fer-se trampes al solitari. Molt del nostre país, molt del nostre ajuntament. Amb un pressupost acabat d’aprovar en el qual es deia que no s’augmentaria l’endeutament, de fet, tècnicament, sobre el paper, es redueix i tot, ens trobem una sorpresa: per als pròxims anys allargarem el termini de pagament d’un dels préstecs més quantiosos. Havíem de pagar 836.653,81 € en dos anys i ara ho farem en deu.
El 2009 es va proposar un pla d’ajust que havia de salvar els comptes municipals. 1.618.162,85 € que calia tornar en sis anys. Això va suposar apujar els impostos, pagar per tots els serveis més que fins aleshores, reduir serveis culturals, educatius i socials. Després, va vindre el pla de sanejament del 2012 que va suposar més del mateix i condicionar els comptes de l’ajuntament fins al 2022. Ara amb aquest allargament tornem a la mateixa, quasi un milió d’euros a 10 anys. Fins al 2023 els futurs governs municipals estaran pagant. Deuen haver pensat que els governs que vinguen darrere ja s’apanyaran a l’hora de pagar el deute que este govern ha generat.
Els recordàrem que incompliran els plans d’ajust i sanejament que ells feren i que resulta que eren imprescindibles per a eixir de la crisi. Els mateixos contra els quals BLOC-Compromís va votar en contra i ens van dir que no érem uns bojos per fer-ho. Es boten els plans en el que volen, això sí, perquè les mesures que han empobrit més els muserencs, que els han fet pagar molt més en impostos i que han reduït la qualitat de vida, eixes les deixem.
Continua la política erràtica, sense perspectiva, menjant i fregint que es diu. Ni una gota d’imaginació, ni una gota de novetat, d’il·lusió en el futur. Sempre el mateix, salvem-nos hui que els que vinguen demà ja s’ho faran.
BLOC-Compromís va votar en contra, però molt en contra…
Després es passà a debatre i votar diverses mocions.
Començarem per la moció que presentàrem BLOC-Compromísen què demanàvem la modificació de l’ordenança fiscal de l’IBI per a adequar-la a la realitat social actual. Esta era la nostra proposta:
En BLOC-Compromís creiem que l’IBI que és l’impost més important que cobra l’ajuntament hauria de ser progressiu, és a dir, hauria de contindre bonificacions i ajudes per a la gent més desfavorida, per a aquells que han perdut el treball, que tenen unes rendes baixes, que són famílies nombroses o que per la seua joventut troben més problemes per a fer front a la dura realitat social que ens està tocant viure. Alhora creiem que haurien de pagar més els que més tenen, per això demanem que les vivendes buides que pertanyen als bancs, grans culpables i grans beneficiats de la crisi, haurien de pagar més i si no les volen tenir buides que les lloguen o que abaixen els preus perquè puguen adquirir-les les persones que les necessiten.
En BLOC-Compromís ens agrada dir que pensem en les persones i això no és una frase feta i prou. Nosaltres estem en política per a defendre la gent i especialment aquella que més pateix les conseqüències d’una crisi econòmica, política i de valors democràtics que ens està portant a la desil·lusió i la frustració col·lectiva. Cal prendre mesures pensant en les persones, pensant en les famílies.

És cert que els ajuntaments tenen pocs impostos on aplicar mesures d’esta classe tipus però allà on es puga, cal fer coses. Alguns polítics s’omplin la boca dient que no podem fer res, que no ens toca a nosaltres, en BLOC-Compromís pensem el contrari, que es pot fer molt i que es pot donar exemple a altres administracions de quin és el camí.

Hi ha pobles que ja han aplicat mesures com estes. Copiem allò que ens sembla bo per als ciutadans i que ja fan en altres llocs: Vinalesa, Alginet, Llíria, Ontinyent (s’ha proposat). Fins i tot el mateix Gallardón, que no és sospitós de ser de Compromís, reclamava en campanya electoral a Madrid que l’IBI havia de ser progressiu i proposava bonificacions per a les rendes més baixes. Fem-li cas, sense que servisca de precedent.
No es va acceptar la nostra proposta. L’alcalde va dir amb la condescendència paternalista i perdonavides que ja li és habitual que si ens ho haguérem mirat no hauríem presentat esta proposta. És justament al revés, si ell s’ho haguera mirat no hauria dit el que va dir. Va afirmar que demanàvem coses directament il·legals. Hi ha maneres, si es té la voluntat, de rebaixar la pressió de l’IBI sobre les famílies desfavorides. Efectivament, les bonificacions depenen del govern, les ajudes i subvencions, no. I molts pobles i ciutats (Barcelona, Màlaga, Benicàssim, Mont-roig del Camp, Guadalajara, Motril…) de tots els colors polítics, del PP també, tenen mesures en la direcció que apuntava la nostra moció, que pretenia ser un punt de partida per a començar a parlar, no cap punt final. Tots eixos ajuntaments cometen il·legalitats? Lamentablement, el tancament en banda de l’alcalde impedí cap acostament i debat. S’escudà en el fet que tota la rebaixa per al 2014 ja estava feta amb la reducció general del 0,74 al 0,72 del coeficient de l’IBI.

Recordem que nosaltres vam votar a favor d’això, però eixa rebaixa és lineal i afecta d’igual manera les famílies amb situacions econòmiques precàries i gent que no té cap problema econòmic. Nosaltres volíem incidir en les ajudes a aquella gent que ho està passant més malament amb la crisi, però José M. Aznar no es va voler donar per al·ludit i usà una artilleria demagògica per a menysprear la nostra proposta, a la qual no renunciem. I, per descomptat, del recàrrec als pisos tancats dels bancs, no digué res! Ací teniu l’exemple de l’Ajuntament de Màlaga (PP) en què hi ha ajudes i subvencions a diversos col·lectius desfavorits http://gestrisam.malaga.eu/portal/menu/seccion_0007/secciones/subSeccion_0002?id=56i ací un altre poble il·legal, Benicàssim (PP): diverses bonificacions a parats, baixos ingressos, VPO, energies renovables, família nombrosa… http://ayto.benicassim.es/benicassimPublic/benicassim/ayuntamiento/hacienda/gestiontributaria.html?idioma=cs
Sense comentaris!
De nou es repetí l’escenari: BLOC-Compromís i PSOE, a favor, PP en contra i l’abstenció còmplice i necessària de V. J. Simon perquè José M. Aznar tombara la proposta!
El PSOE va presentar una moció contra l’avantprojecte de llei de l’avortament.
El Grup Municipal BLOC-Compromís per Museros va votar favorablement la moció del grup socialista. En els programes electorals amb què Compromís es va presentar a les eleccions generals i a les Corts durant l’any 2011 defensàvem en tot moment una llei de l’avortament que reconeguera el dret de les dones a decidir lliurement el moment de la seua maternitat i que en cap cas criminalitzara, entrebancara o impedira l’avortament a aquelles dones, a aquelles persones que així ho decidiren.
Lleis restrictives, retrògrades i antiquades l’únic que fan es crear problemes als ciutadans on no hauria d’haver-ne. En la realitat aquelles dones que s’ho puguen pagar continuaran avortant i les dificultats i els problemes de salut vindran per  a les més joves i aquelles que no tinguen diners per a fer-ho en condicions.
No podem amagar la nostra realitat social ni imposar la moral d’uns pocs per damunt dels valors d’igualtat i llibertat individual que haurien de consagrar les nostres lleis. El PP va anunciar que votaria en contra de la moció per principis i per suport a les mesures que preveu la nova llei.
Amb sorpresa, la moció es va aprovar amb els vots del PSOE, BLOC-Compromís i SIM, que en esta ocasió va oblidar la seua posició que usa normalment d’excusa de no votar mocions que no s’hagen consensuat prèviament amb ell i més si són el que ell anomena ‘mocions estàndard de partit’. Bé, la coherència no és un dels forts de V. J. Simon en les votacions a l’Ajuntament.
La segona moció socialista demanava instar la creació d’una comissió d’investigació sobre l’accident de metro de 2006. BLOC-Compromís per Museros també votà a favor de la moció. De fet, fem nostres les paraules de la diputada de Compromís Mònica Oltra el dilluns 22 de juliol: «Compromís ha mostrat la seua satisfacció per la decisió de la Fiscalia de sol·licitar la reobertura del cas de l’accident de metro de València, que va suposar 43 morts i 47 ferits.
L’escrit de la Fiscalia és una bona notícia, esperem que el jutjat accepte esta petició i reòbriga el cas, per a investigar aquells documents que no es veieren en la instrucció judicial perquè es van amagar a la llum pública, com són els informes tècnics sobre l’estat real dels trens i en concret el que patí l’accident del 3 de juliol de 2006. 

Hi ha moltes dades que es van ocultar al seu moment i això comporta necessàriament que es reòbriga la investigació i que el jutjat haja d’esbrinar tota la veritat, arribar al fons de l’assumpte, assenyalar qui foren els responsables i delimitar també la responsabilitat penal per a ocultar tota esta informació que ara pot servir de base per a reobrir el cas.
Des de Compromís esperem que finalment es faça justícia en un cas en què hi ha hagut molts interessos perquè no se sàpia la veritat i en què el Partit Popular ha impedit sistemàticament que es cree una nova comissió d’investigació en Les Corts després de constatar-se la manipulació de les declaracions i l’ocultació de documents en la comissió que tingué lloc en 2006».
De vegades, la realitat supera la ficció i ací al País Valencià han passat coses que les contes i no se les creuen.

Un accident amb 43 morts i una investigació feta malament, ràpidament i sobretot intentant exculpar qualsevol responsable.
Per què? És que els senyors del PP estan tan plens de supèrbia que creuen que no s’equivoquen mai? Per què tenen por de la veritat? Sembla mentida i ha sigut veritat el que ha passat en aquest país nostre.
PSOE i BLOC-Compromís van votar a favor, PP en contra i SIM tornà a abstindre’s de manera còmplice, fet que facilità que no s’aprovara pel vot de qualitat de l’alcalde.

La tercera moció era sobre l’adhesió de Museros a la Carta de Bones Pràctiques en l’Administració Local. Nosaltres, el 24 de febrer de 2011 ja portarem este tema al plenari (http://www.blocmuseros.org/search?q=bones+pr%C3%A0ctiques) i ara la moció socialista ha tingut la mateixa sort.  Lògicament pensem el mateix que pensàvem en el moment en què la presentàrem: este document afavoreix clarament els ciutadans i ciutadanes de Museros.

Es busca el compromís de l’Ajuntament per a seguir les bones pràctiques en la seua gestió, fer-la més transparent, més participativa, i garantir drets a la informació i a participar els ciutadans i entitats que així ho desitgen. A més defensa drets socials.
Voldríem que l’ajuntament s’adherira però que sobretot la posara en pràctica. Això portaria a una major eficàcia i una major eficiència en la gestió municipal. Els principis que marca no haurien de fer por a ningú, encara que sembla que als nostres governants sí que els en fa.
Compromís ètic, transparència, eficàcia, eficiència, sostenibilitat, integració, informació, són conceptes que hauríem de poder compartir tots, haurien de regir la labor de qualsevol càrrec públic. Per damunt de les diferències ideològiques entre nosaltres hauríem de compartir estos principis.
A més, el document el va impulsar el mateix PP a través de la Diputació i FVMP. A Museros no el volen aprovar perquè no! El PP va ser coherent i va continuar sent contrari, això sí, diu que tot el que diu la Carta ja es fa. Per tant, per què no aprovar-ho i posar les coses blanc sobre negre?
PSOE i BLOC-Compromís van votar a favor, PP en contra i SIM torna a fer una abstenció còmplice i va tornar a al·legar que no s’havia consensuat amb ell (igual que la de l’avortament!). La sensació de presa de pèl i de desvergonya és total! El vot de qualitat de l’alcalde la va desestimar.
L’última moció socialista instava l’Ajuntament a complir els terminis en l’aprovació de pressupostos i la repercussió en les subvencions nominatives.
Per damunt de les consideracions legals de si complim o no complim la legalitat en este tema (que en el cas de la presentació de pressupostos abans del 31 de desembre de l’exercici anterior no es compleix), en BLOC-Compromís creiem que el més important hauria de ser el fet que hi haguera un compromís de tots els partits que representem els muserencs en este Ajuntament per a establir criteris clars en el repartiment dels diners que són de tots, encara que uns pocs són els encarregats d’administrar-lo, res més.
Cal en primer lloc complir la llei i aprovar els pressupostos i les seues bases d’execució en temps i forma. Més quan no hi ha cap raó política o de majories per a no fer-ho. I en segon lloc i més important, establir uns criteris clars, raonables, adequats a la realitat del nostre poble i amb un control exhaustiu dels diners públics. No fer-ho comporta corrupció, malbaratament dels diners i desafecció dels ciutadans de la política.
Nosaltres llancem una proposta. El govern municipal hauria de determinar quants diners es destinen anualment a les subvencions d’aquelles entitats esportives i culturals que intervenen en l’educació dels més menuts (SUMM, At. Museros, Museros CF, Joventut de Museros, Club Ciclista o altres) i deixar ben clar a totes les entitats les quantitats que els pertoquen i el criteri seguit per a donar eixos diners. No pot ser que sempre hi haja ombres de sospita en el repartiment de les subvencions, cosa que genera greuges comparatius i malestar entre els afectats. Els tècnics de l’Ajuntament, a instàncies del govern, haurien de fer una proposta clara i que després d’estudiar-la i aprovar-la, sobretot, es posara en pràctica.
PSOE i BLOC-Compromís votaren a favor, el PP en contra i el regidor de SIM tornà a demostrar la seua coherència i es va abstindre amb l’excusa de malpagador que no l’havien consensuada amb ell.
Es va rebutjar de nou pel vot de qualitat de l’alcalde.
Ja en el torn de precs i preguntes, en destaquem un parell de les formulades pel PSOE.
La primera feia referència al desglossament del pressupost de festes.

El regidor de l’àrea va explicar que als festejos taurins es dedicaven 33.000 € i que el cost dels espectacles i actes de festes que pagava l’ajuntament pujaven a 24.000 € (29.040 €, IVA inclòs) i que enguany tampoc hi hauria paella monumental.

No va poder especificar el cost concret de cada partida, però sí que va dir que cap bou havia costat 5.000€. Va afirmar que el cost de la festa de bous incloïa les assegurances, les ambulàncies, el ramat, el cost del tancament de barreres i els bous. A partir d’això, cada u que jutge si el repartiment dels diners és l’idoni o no i si es podia haver fet una distribució que permetera fer la paella (amb copagament, per exemple) o dur orquestres alguna nit en lloc de només discomòbils. En BLOC-Compromís estem convençuts que es podria haver intentat, com a mínim.

La segona qüestió plantejada i que destaquem és la que formulà la portaveu socialista sobre una suposada plaga de puces i polls a la piscina. El regidor d’Esports i l’equip de govern afirmaren que no els constava cap plaga, que s’havia fet un tractament insecticida abans d’obrir el recinte i que en tornarien a fer un altre, però que no els havia arribat cap queixa directa d’usuaris.
I passem ja a les preguntes que BLOC-Compromís vam fer.
*Primer, vam plantejar la següent al regidor de Cultura: Quin és el criteri per a l’adquisició de nous llibres en l’Agència Municipal de Lectura? Quin és el motiu que en l’última compra de llibres, de 62  obres, 61 foren en castellà i 1 en valencià? Creu el regidor que es respecta la cooficialitat i es fomenta la lectura en valencià, tal com suposadament impulsen les institucions valencianes?

J. Marí, primer de tot, va deixar caure que el lloc on ha de contestar és en el ple, que és on toca, i no en llocs d’Internet (en Facebook ja s’havia plantejat la qüestió). Llocs que sí que usa quan vol o li convé, però en fi… Sobre els criteris, va dir que miren llocs d’Internet com FNAC, Casa del Libro i altres per veure els llibres més venuts, els més valorats, les novetats… i basant-se en això van fer la tria. Sobre per què hi havia la desproporció 61-1 entre llibres en castellà i en valencià, va dir que la demanda de llibres en valencià és molt poca. Nosaltres creiem que si no s’ofereixen títols, i títols atractius, la gent tampoc té l’opció d’agafar-los en valencià. Encara que tampoc seria el nostre únic criteri, si, per exemple, en els best-sellers s’oferiren les dos opcions, potser hi hauria gent que llegiria ‘Inferno’ en valencià o ‘Pa negre’, per dir dos supervendes. Si no hi ha l’opció, segur que ningú la tria. Ens va dir que el 2004, quan el BLOC gestionava Cultura en l’Ajuntament, el primer any compràrem el 76% de llibres en valencià i que baixàrem al 44% i el 48% en els següents exercicis.

I? El que és evident és que fomentàvem la nostra llengua, més enllà d’apel·lar a la ‘demanda de la gent que vol el castellà’ i, en tot cas equilibràrem els percentatges de les adquisicions en les dos llengües i no vam caure en un insultant 1,61% (1 llibre) en valencià davant el 98,39% (61 llibres) en castellà. Dos models, ben legítims els dos, i també criticables, evidentment, que simplement descriuen dos maneres d’entendre el foment de la lectura, de la cultura i de la nostra llengua. Sobre el respecte a la cooficialitat, no va dir ni pruna.

*Vam fer un prec al regidor d’Esports i la regidora de Medi Ambient, per a traslladar-los una petició que ens havia fet arribar gent usuària de la

piscina municipal que ens ha plantejat que seria bo que igual que hi ha contenidors verds per al fem en general on ara s’aboca tot, que es podrien col·locar contenidors grocs per a reciclar llandes i plàstics a la piscina. Recordem que hi ha molta gent que acudeix a dinar, sopar, o fer aniversaris i es genera molt de fem de plàstic (plats, gots, botelles) i pots de begudes i llandes.  Els regidors van considerar que era una petició lògica i raonada i es van comprometre a fer-ho. Esperem que siga més prompte que tard.

*Una altra petició a l’alcalde (ja reincident, en l’últim ple ho vam recordar i tornem a insistir) va ser quan pensa l’equip de govern fer efectiva la promesa de penjar les actes escrites i l’àudio dels plens a la web municipal.

Ja que fa vora any i mig que s’hi van comprometre i encara estem esperant, i no pot ser per dificultats tècniques, ja que és ben senzill. (Només ens queda pensar en la deixadesa o la falta de voluntat…). L’alcalde va dir que es faria (i V. J. Simon arribà a dir que les penjaria ell…) Serà esta la definitiva o un altra afirmació que caurà en sac foradat com fins ara?

*Han eixit les quantitats d’ajudes en forma de bons per a les escoletes municipals (30 milions més o menys).

Preguntàrem de quina manera afecta això el funcionament de l’escoleta per al pròxim curs i com ha quedat finalment el procés de matrícula i la possibilitat d’ampliar la ràtio en els grups de majors? El regidor d’Educació va afirmar que els bons sí que arribaran 66 alumnes matriculats però que la gent que ocupe una plaça posteriorment per a cobrir baixes que es puguen produir, no podrà tindre la compensació de l’Ajuntament i haurà de pagar una quanitat més alta de mensualitat. La Conselleria ha acceptat augmentar la ràtio i passar places d’1-2 anys a 2-3 anys, on hi ha més demanda.

* Preguntàrem si s’havia constituÏt el Consell Escolar Municipal. Se’ns va dir que el decret de convocatòria del Consell estava firmat. Esperem que no s’eternitze la constitució efectiva d’este òrgan…
* Pressupostos de tendes del poble per a proveir l’Ajuntament. Davant un escrit a l’Ajuntament de l’única tenda d’esports del poble que demanava explicacions per no poder presentar pressupost per a poder fer equipacions esportives en els actes que organitza l’ajuntament, se’ns va dir que això no era així i que sí que podrà presentar les seues propostes.No és eixa la informació que nosaltres teníem i confiem que siga així. Sobre el criteri, V. J. Simon va dir que seria el de l’oferta més assequible, fóra del lloc que fóra l’empresa (fins ara estos diners se’ls emporta una empresa que no té la seu a Museros). Li vam dir si eixe criteri s’usaria per a la resta de compres que fa l’Ajuntament, per exemple la del pa en les calderes del 9 d’Octubre i es podria comprar pa a un forn de fora de Museros… Nosaltres pensem que si no hi ha una diferència molt significativa en els pressupostos, caldria fomentar que les empreses establides a Museros siguen les que proveïsquen l’Ajuntament.
* Vam plantejar a la regidora de Medi Ambient si els veïns de Museros podran dur materials a l’ecoparc de Massamagrell que s’ha obert fa poc.

Mayte Montalt va dir que actualment, qualsevol veí de qualsevol poble pot portar materials a qualsevol dels ecoparcs de qualsevol poble valencià perquè ja no hi ha restriccions municipals. Ens alegrem que siga així i animem els muserencs a usar-lo!

*Preguntàrem el cost de la remodelació del Saló de Plens de l’Ajuntament que estrenàrem en este ple. Primer, l’alcalde va dir que uns 25.000 €, però immediatament el va haver de corregir la secretària, que va dir que havia costat uns 9.000 €. A banda de l’oportunitat o la prioritat d’afrontar esta remodelació (necessària però no urgent), crida l’atenció que José M. Aznar desconeguera el cost de l’obra en l’Ajuntament que dirigeix, anar-se’n de 16.000 € no és poca cosa, si tenim en compte que el pressupost dedica 6.000 € a ajudes de llibres, 3.000 € a la biblioteca o les inversions directes per a 2013 són justament de 16.000 €!
Fins ací el que va donar de si este ple! A l’octubre, més!