Diuen que fer com fan no és pecat, però el nostre govern municipal pareix que aplica la llei de l’embut i només fa seua la dita quan li convé.
Per exemple, davant de la proposta del BLOC de rebaixar-nos tots una miqueta els jornals que els regidors i els grups municipals cobrem com a mostra de solidaritat davant la pujada paral·lela en els impostos i tributs municipals, tal com han fet diversos ajuntaments de tots els colors, l’alcalde s’escuda dient que els jornals assignats «estan en la mitjana del que es cobra en molts ajuntaments». En això sí que val allò de «fer com fan, no és pecat».
Ens agradaria que a l’hora d’establir els preus finals que paguen els pares pel servei públic de l’escoleta també s’aplicaren la dita i es compararen no amb els més cars sinó que imitaren les bones iniciatives que ja es fan en altres pobles, com el cas que oferim més avall de Picanya, en què l’Ajuntament augmentarà la partida destinada a l’escoleta per a compensar l’impacte de la retallada de subvencions de la Conselleria, gestionada com ben bé sabeu pel PP.
Feu clic sobre la imatge si voleu engrandir-la i llegir la notícia.Ja no els demanem que innoven o que inventen res, no senyor! Només els demanem que copien les bones iniciatives que altres ajuntaments porten a terme.
Se’ns dirà que fer això costa diners i que l’Ajuntament no en té. Això és parcialment cert. Que l’Ajuntament no passa pel seu millor moment econòmicament parlant és de veres, però la qüestió és com repartir els diners que hi ha, què prioritzar i què no. Per al BLOC, fixar uns preus finals assequibles en l’escoleta pública municipal, és prioritari. Podríem discutir si hauria de ser general o si s’haurien d’aplicar criteris d’ajuda d’acord amb la renda, però l’objectiu irrenunciable hauria de ser oferir el servei de guarderia a uns preus tan ajustats com siga possible.